Entrevista a "Crític"

Publicat el 12/11/2020
Miquel Iceta


Comencem des del principi. Un pare i una mare. Dos fills: un noi, Miquel, i una noia, Núria. Però d’on ve la família Iceta-Llorens?

Els Iceta són bascos, i els Llorens, catalans. El meu avi tenia socis comercials al País Basc. Un fill d’aquests socis es va casar i, com que el meu avi no hi podia anar, hi va enviar la seva filla, la meva mare. Com que hi va anar sola, li van col·locar un acompanyant, familiar de la núvia: el meu pare. Es van conèixer i es van enamorar. Se’n van anar a viure a Bilbao. Però, com que allà el meu pare no tenia una feina gaire segura, el meu avi li va donar feina a Catalunya, i aquí va començar tot.

I a què es dedicaven?

Treballava per al meu avi, que tenia una impremta a Palamós: la Gutenberg. Després, el meu avi va començar a vendre a domicili màquines de cosir i de calcular i, com que li va anar bé, va venir a Barcelona per obrir una botiga just davant de la universitat, a la Central. Quan hi havia merder a la universitat, en Fabià Estapé creuava el carrer i s’hi refugiava allà, a la botiga del meu avi, i junts prenien cafè.

L’avi era de Palamós. I l’àvia?

De Riudellots de la Selva.

I la part basca d’Iceta?

L’àvia manava a casa i l’avi era enginyer. Quan va esclatar la guerra, el Govern basc el va fer delegat a la Firestone, que subministrava algun tipus de material militar. Quan la guerra es va acabar, li van aplicar la Llei de responsabilitats polítiques i el van tancar en un camp de concentració. Quan en va sortir, va morir al cap de poc, i el meu pare, que era, amb un bessó, el més gran de vuit germans, va deixar d’estudiar per ajudar la mare a empènyer la família.

Llegir-ne més