Intervenció en el quart debat sobre la gestió de la pandèmia (darrer de la 12a Legislatura)

Publicat el 16/12/2020
Miquel Iceta


Gràcies, president.

Honorable senyor vicepresident del Govern en substitució del president de la Generalitat,

Un cop més, començo la meva intervenció recordant les víctimes de la Covid-19, les seves famílies i amics i reconeixent totes i tots els professionals que durant aquests llargs mesos han lluitat en primera línia contra la pandèmia. Ho hem repetit tots molt al llarg de molt de temps, però cal insistir-hi.


I començo, president, per repetir les seves paraules: «No anem bé, no anem gens bé.» I li vull agrair la claredat i la contundència i torno a remarcar el nostre suport en la lluita contra la pandèmia; suport al Govern i si m’ho permet, vicepresident, un suport especial a la consellera de Salut. Estem en les seves mans, compti també amb nosaltres per fer-ho tot el millor possible.

Avui tornem a avaluar aquí les coses que està fent, les mesures que està prenent el Govern en les darreres setmanes, però tenint present que aquest és el darrer Ple de la legislatura, sembla inevitable no només fer un seguiment, sinó un balanç de la gestió de la pandèmia per extreure lliçons de present i de futur, no tant per la picabaralla entre partits absolutament eixorca i, en aquest cas, absolutament contraproduent, sinó per pensar què podem fer millor de cara al futur.

I una primera cosa que li volia dir, vicepresident, és que potser hauríem d’establir un mecanisme extraordinari de seguiment en aquest període que ens ha de portar fins al 14 de febrer. M’atreveixo a suggerir que un cop cada deu, quinze dies, una trobada de la consellera, del seu equip, amb els portaveus de Salut, perquè tots plegats puguem conèixer millor l’evolució de les coses i puguem contribuir des de la nostra posició política i des del nostre coneixement la millor manera d’afrontar una situació que, com vostè ha dit, no s’acaba el 31 de desembre ni molt menys.

Tres lliçons creiem que cal extreure d’aquesta crisi:

Primer, la Covid-19 ens ha fet més vulnerables i el xoc econòmic i social que ha provocat ha posat en evidència i vostè també se’n feia ressò que Catalunya no podrà sortir sola d’aquesta crisi. Com tampoc ho pot fer Espanya en el seu conjunt sense la Unió Europea i una cooperació internacional més forta. I, per tant, cooperació i coordinació entre governs, lleialtat institucional, això és el que la ciutadania ens reclama i espera, i més en el moment de fer front a una emergència sanitària.

En aquesta crisi, i lamento dir-ho, m’ho ha sentit dir més d’un cop, a vegades semblava que l’actuació del Govern, particularment en el primer semestre, estava més guiada per la confrontació política que no pas en buscar la competència i l’eficàcia en la seva gestió.

Avui també s’ha aprofitat per dir que el Govern d’Espanya no fa res, cosa que és radicalment falsa. Sovint ha semblat que vostès han volgut fer de la lluita contra el virus la lluita contra el Govern d’Espanya i, fins i tot, la lluita entre els socis del mateix Govern. Semblaven més encaparrats en marcar diferències entre vostès que en resoldre els greus problemes a què ens enfrontem. Vostè mateix es va haver d’aixecar d’una reunió de coordinació a causa de les filtracions que s’estaven produint.

Segona lliçó de la pandèmia. Tot i que alguns ja ho advertíem abans, però la pandèmia ho ha fet encara més evident: retallar en serveis públics essencials surt molt car. Estem travessant una crisi sanitària complexa, que deixa un llast econòmic i social en tots els àmbits i nivells. I ho fem estant a la cua d’Espanya en despesa sanitària, educativa i de serveis socials.

Pel que fa a Salut, cal reforçar el sistema públic de salut i fer-ho veritablement universal, equitatiu i de qualitat. Ja era abans de la pandèmia, això, una prioritat de país per garantir la seva cohesió social i territorial. I ho tornem a dir: Pacte de Salut, s’ha de fer, i hem de discutir, evidentment, ho deia el vicepresident, sobre l’infrafinançament que s’hagi pogut produir i com revertir-lo. D’acord, però fem-ho, perquè aquí ni tan sols hem començat a parlar-ne i amb això jo crec, vicepresident, que anem tard.

És obvi que ha estat l’esforç dels professionals en primera línia el que ha evitat mals majors, però són uns professionals que hem de recordar també que reclamen més diàleg, més negociació i més pacte. Durant la pandèmia, hem tingut tres col·lectius que han convocat vaga: els MIR amb unes condicions contractuals i salarials precàries; els facultatius de l’atenció primària que, per responsabilitat van desconvocar-la, però que han arribat esgotats, i la consellera se’n feia ressò, a aquesta segona onada; els treballadors i treballadores del transport sanitari, que porten seixanta-cinc dies de vaga indefinida i el departament ni tan sols els rep. Tot plegat fruit d’un concurs fet en temps de descompte pel conseller Boi Ruiz, però que vostès no han fet res per millorar, ans al contrari.

La crisi no ha acabat. A les portes del Nadal, les dades són preocupants i, per tant, certament hem de demanar més responsabilitat a la ciutadania, però també tot l’encert i diligència del Govern. Vostès, en molts moments d’aquesta crisi, han actuat de manera erràtica i poc coordinada, amb força disfuncions, ho hem tornat a veure de nou aquests darrers dies, quan es va endarrerir la reunió del Procicat i, en conseqüència, es va endarrerir la presa de decisions importants, deixant a sectors econòmics patint sense saber del cert si podien o no treure els treballadors de l’ERTO, per no dir, i parlo ja del balanç de tot el període, aquells quaranta-sis dies en que no vam tenir secretari de Salut Pública.

Vicepresident, el sistema de rastreig continua sense funcionar bé i ho diuen els rastrejadors, no nosaltres. I està molt bé fer 220.000 tests setmanals, però si després no se segueixen els contactes dels positius, de poc serveix.

El 061 continua sent de pagament en algunes companyies, i no han rescindit el contracte amb Ferroser, tot i que el Parlament ho ha aprovat, vostès s’hi han compromès i quan els preguntem, com avui mateix, no ens responen. Deia el director de l’Oficina Antifrau: «La major part de les contractacions fetes pel Govern durant la pandèmia han recaigut en grans corporacions.» Bé, també va lamentar el director de l’oficina que no hi ha hagut prou transparència ni retiment de comptes en tots aquests mesos i, per tant, i li preguntem on és l’auditoria de les despeses realitzades i les contractacions fetes.

Educació. Saben vostès que nosaltres creiem que no s’han garantit el dret a l’educació en condicions d’equitat. Hi ha hagut un alentiment i, en certs àmbits, un fracàs en posar a disposició de l’alumnat l’equipament informàtic. S’han agreujat les desigualtats socials i educatives, i, per tant, s’ha afeblit el paper de l’escola com a element igualador.

Necessitem el màxim de recursos, la màxima transparència i el màxim consens amb la comunitat educativa. Massa incertesa, massa improvisació. Avui mateix, mentre estem parlant, una ràdio ja ens diu que l’inici del curs de l’any vinent no serà el dia previst, sinó un altre, cosa que no discutim i, com sempre hem dit, i ho diem per endavant, suport a les decisions del Govern. Però, home, es podria haver aprofitat aquest Ple per comentar-ho. Nosaltres creiem que hi ha hagut massa incertesa, i massa improvisació i massa descoordinació.

Pel que fa a les residències, en fi, un informe recent d’Amnistia Internacional denuncia que a Catalunya i a la Comunitat de Madrid no es va respectar el dret a la salut, a la vida i la no discriminació de les persones grans pel fet de viure en un centre residencial. No ho diem nosaltres, com aquí citen molt els informes d’Amnistia Internacional, doncs, convindria aquest també tenir-lo molt present. Ah, és molt greu, perquè diu l’informe que es va negar l’assistència sanitària a persones pel sol fet de ser grans i viure en una residència. És greu.

Tercera lliçó de la pandèmia. Necessitem espais permanents de diàleg i consens per fer front comú a les nefastes conseqüències econòmiques de la crisi. Vostès no han cercat el consens, i vostè, vicepresident, ens emplaça a la propera legislatura. Espero que no l’hagi de dirigir vostè, i m’entendrà que li ho dic amb tota cordialitat, però pensant que algú ho podria fer millor. Però escolti’m, el pacte de la reactivació vostès no l’han buscat, i no serà perquè l’oposició, tota ella, amb els seus accents diferents, no li hagi demanat.

Durant aquests nou mesos ens hem trobat amb mesures insuficients que arriben tard, que arriben malament, però agafo també un repte que llança el vicepresident. Ens diu: «Escolta, això és una qüestió de tots, tots els governs, també el Govern d’Espanya.» Molt bé, hem de mobilitzar el màxim de recursos per fer front a la crisi econòmica i social de cara a l’any vinent. Doncs també compti amb nosaltres en la mesura que puguem ajudar en aquesta direcció, perquè és necessari, perquè no ho fem per un grup o un altre, un partit o un altre, ho fem pels catalans, ho fem per la societat catalana en el seu conjunt.

I, per tant, seria, era i és urgent posar fil a l’agulla per posar-nos d’acord sobre quins són els eixos que han de vertebrar la reactivació del país. I l’altre dia, que vam tenir l’oportunitat, i vostè també va tenir una reunió amb ell, que em consta que va ser profitosa, va venir el president de la Comunitat Valenciana. Ell pot exhibir aquest triple pacte polític institucional i social que ha vertebrat un pla de país, de País Valencià, en aquest cas.

Nosaltres això no ho tenim, i ho hauríem d’haver tingut. Nosaltres creiem que com a grup hem tingut una actitud responsable i de mà estesa per fer aquest esforç de país necessari, i m’ha estranyat, li he de dir, i com li he dit en privat, li dic també en públic, que vostè digui que el PSC s’ha instal·lat en la negativitat i només fa d’oposició, perquè, en fi, jo he rebut moltes crítiques, no només del senyor Carrizosa, per aquesta política de mà estesa i de diàleg pel Govern, però en fi, quan un rep de totes bandes, sempre pensa que potser la seva posició és equilibrada.

En tot cas, nosaltres creiem que el Govern ha de liderar més i millor. Vostè em pot dir, tindria tota la raó, en aquests moments ens trobem amb una situació excepcional dins del que ja era una legislatura excepcional, perquè no hi ha president, però, en tot cas, jo crec que els catalans mereixen que hi hagi un Govern capaç de governar amb lideratge polític, amb eficàcia de gestió, utilitzant de forma eficient les seves competències i recursos, un Govern capaç de cooperar amb altres administracions, un Govern capaç de fer que Catalunya avanci, que uneixi els catalans al voltant d’objectius compartits, que des del nostre punt de vista són la reactivació econòmica, la reconstrucció social, el feminisme, l’ecologia, l’equilibri territorial, la transparència i la qualitat de les institucions.

Nosaltres voldríem que el Govern de Catalunya fos un govern que faci possible que Catalunya torni a ser un dels territoris més dinàmics i econòmicament més potents d’Espanya. Creiem que a Catalunya estem en condicions i necessitem com l’aire que respirem recuperar forces, prestigi i lideratge.

Els catalans i les catalanes ho mereixen i ho reclamen, i, per tant, i si m’ho permet, i donat que la darrera intervenció serà la rèplica, però per nosaltres, si els catalans així ho volen, en la propera legislatura convindria canviar de rumb amb un govern eficaç, que si em permeten l’expressió, realment vagi per feina.

Moltes gràcies.

********************

RÈPLICA

Gràcies, senyor president.

Senyor vicepresident, consellers,

Molt breument. Jo els torno a donar suport, consellera, i espero no perjudicar-la, perquè la seva reacció al meu suport anterior m’ha semblat més pensant: «Ay, ay, ay, que hay abrazos que matan» que no altres coses. Dir-li que tinc per norma sospitar de tot Govern que en comptes de ser capaç de defensar en positiu la seva gestió busca permanentment la comparació amb altres que serien els responsables d’allò que va malament.

Ja li vaig dir exactament les mateixes xifres, perquè no en tinc de noves, en el darrer Ple sobre això. Hi ha hagut, fins al mes de setembre 329.675 treballadors protegits amb una despesa en prestacions socials de 449 milions d’euros; autònoms, 285.232 han rebut algun tipus de prestació de la Seguretat Social i no compto els nous, en el cas dels treballadors, els nous tipus d’ERTO que es van posar en marxa a final de mes de setembre.

Pel que fa a les empreses, 15.233 milions en avals ICO a 110.397 empreses catalanes. M’apresso a dir: Caldria més? Segur. I que hauríem d’estar treballant i ens hi convidava el vicepresident a preparar el 2021 des d’aquesta perspectiva? Segur. Però jo crec que no es pot minimitzar l’esforç realitzat. Qui menys ho pot minimitzar són aquells que diuen que tot és poc i que han votat amb PP, Ciutadans i Vox contra el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat.

Per cert, s’han preguntat on és Pedro Sánchez? Avui, al Congrés, donant compte de l’estat d’alarma i donant compte dels Consells Europeus que han desbloquejat una quantitat superior als 140.000 milions d’euros, dels quals podrem gaudir si som capaços entre tots de mobilitzar els recursos, perdó, en aquest cas, els projectes necessaris.

Ho vaig dir en una altra ocasió, hauríem de situar una certa prioritat en les coses. Nosaltres els diem: primer, la primària; encara hi han consultoris, centres d’assistència primària que estan tancats i això objectivament està allargant llistes d’espera per patologies no Covid, però també impossibilitat d’atendre la Covid-19 en una primera línia que potser no és necessari en molts casos que passi a hospital.

Dos, rastreig i seguiment. Segueixen sense donar una informació que a mi em sembla que hauria de ser senzilla, perquè és un sí o un no. Si no es pot complir un mandat parlamentari, doncs el Govern té perfecte dret a explicar les raons, però això no es fa per les raons que sigui.

Tercer, els professionals. Jo crec que amb això tots estem absolutament d’acord. Hi han temes que tenen a veure amb condicions salarials i laborals i hi han altres que tenen a veure amb un acompanyament tècnic professional i de reconeixement i estímul col·lectiu. Fem-ho.

Quart, les llistes d’espera que augmenten. És veritat que això també va oscil·lant en funció de les demandes, diríem, de la Covid, però s’han allargat, segueixen en alguns mesos acumulant persones que han vist ajornades les proves diagnòstiques o el seu seguiment sanitari i convindria evitar que això fes una bossa impossible de gestionar o governar en el futur.

Màxima transparència. Jo comprenc que el Govern diu que dona tota la informació, però m’ha semblat apreciar que diversos grups considerem que encara no és prou, segurament el nivell de detall d’algunes coses seria, diríem, millorable i així ho va dir també el director de l’Oficina Antifrau per tal de buscar un argument d’autoritat que no sigui només l’opinió dels grups parlamentaris.

Dir-los-hi: tenen el nostre suport. El tenen. Si cal endurir restriccions, tindran el nostre suport. Si cal fer-ho, el Govern té el nostre suport i ho dic sense saber ni quines decisions estan pensant ni quines faran falta, però el tenen.

En fi, aquesta és la darrera intervenció de la legislatura i, per tant, em permetran que els desitgi a tots i a totes unes bones festes en què ens hem de regalar seguretat i precaució. Aquest Nadal no serà, no ha de ser, hem de vetllar perquè no sigui com els altres, perquè és el millor regal que uns i altres ens podem fer. I els petons que no hem donat, les abraçades que no hem compartit, doncs temps hi haurà per fer-ho. Hi ha qui va dient que Setmana Santa serà el nou Nadal, aprofitant aquesta consigna, de vegades, de compra, jo no sé si serà així, però en tot cas cuidi’s, cuidint-se molt, cuidem-nos una mica entre tots.

Gràcies.